|
|||||||||||
|
|
EL
TREDESÌN
Ona
volta gh’era
on
pover–òmm. El gh’aveva trèdes
fiœu, e el saveva minga
come fa per dagh de mangià. On dì,
el ghe dis a sti fiœu
: – « Andèm in campagna, in d’on
quaj sit, a vedè,
se podem trovà quajghedun de podè
damm on poo de
pàn, on quajcoss de podè
mangià. » –
Reussissen a vess in d’ona campagna : là,
gh’ è on sit
cont ona córt, e van denter. Gh’ e
là ona donna ; e el
Tredesìn el ghe dis, se la gh’ aveva de
dagh quajcoss, ch’ el
gh’ aveva tredes fiœu. E lee la ghe dis : –
« Pover–òmm,
adess, me rincress, poss dav nient,
perchè bisogna, che ve
sconda ; perché, se ven a cà el me
marì, che l’
è el mago, l’ è bon de
mèttes adrée a
mangià i voster fiœu. Donca, prima
besogna, che ve metta in
cantinna ; e che daga de mangià a lu. E
pœu dopo gh’ el
diròo, che ve faròo vegnì
de sora e ghe daroo de
mangià anca ai voster fiœu. » –
Difatti, el mago, el ven a
cà. El ven a cà e el dis : –
« Truss trusc, odor de
cristianusc. » – « Tœu el
mangià, perchè chi
gh’ è nissun de mangià. » –
Quand l’ ha avùu
ben mangiàa, lèe la ghe dis allora
: – « Sì
caro ti ; hoo scondùu in cantinna on
pover–òmm con
trèdes fiœu. Te vedet, di fiœu ghe n’ emm
anca nun.
Sicchè, te vedet, donca, besogna dagh de
mangià a quij
pover fiœu lì. » – S’ ciao, je fa
vegnì de sora, e
ghe dan da mangià a sti fiœu. E lu, el
dis : – « Ben,
adess, metti a dormì tucc. E mettegh in
còo, ai noster de
nun, la barretta bianca ; e ai só de lu,
ona scuffia rossa.
» – E s’ ciao, vann à dormì.
Lu, el Tredesein, el
lassa indormentà tutti i fiœu ; e pœu
adasi adasi el va, el ghe
tira via la scuffia di so fiœu e ghe l’ ha missa
in testa a i fiœu del
mago ; e quella, che gh’ aveva i fiœu del mago,
ghe l’ ha missa in
testa a i so de lu.
Ven a cà el mago ; la ghe
dis : – « Cosse t’ hé fàa, ti?
t’ hé
mazzàa tutti i noster fiœu. » –
Allora el mago el dis : –
« Ah quel baloss de quel Tredesìn !
l’ ha capíi,
che mi voreva mazzàgh i fiœu ! e lu, l’ ha
scambiàa i
scuffi e mi ho mazzàa i mè. »
– S’ ciao, el
Tredesìn, el va, el saveva minga come
podè fa per viv con
tutti sti fiœu. Ven, che on servitor del Re l’ ha
sentùu sta
robba, che era success de sto Tredesìn ; e
lu ghe le conta al
Re, per vedè s’ el podeva dagh quaijcossa a
sto
pover–òmm, ch’ el podeva minga
mantegnì i sò fiœu.
E lu, el Re, el dìs : – « Sent, digh
inscì : se l’
è bon de andà là del mago a
robà quel
pappagall, ch’ el gh’ ha lu, che mi ghe
darò ona gran
sòmma. » – E lu, el Tredesìn,
el dis : – « Ma
com’ hoo de falla mì? Basta,
provaròo d’ andà
là, quand el gh’ è minga in
càsa lu, che forsi con
soa mièe poderoo robaghel. » –
Difatti, el va ; la gh’
era, lee. L’ eva lì cont in man el pappagal
per portaghel via,
quand càpita el mago. El mago, el ghe dis :
– « Ah, te set
chì adess? Te ne m’ hé faa
già vœunna ; adess te
see chì per famm quella di dò.
» – El l’ ha
ligàa, e pœu el dis a la soa mièe :
– « Guarda
chì, adess andaròo a tœu l’ acqua
rasa, che vœuj dagh el
fœugh. Ti intrettant ciappa sto bel legn
chì, e la folc ; e s’
cèppa sto legn. Che inscì, quand
vegni a cà. metti
su quij legn lì e l’ acqua rasa e el brusi.
» – Lee, sta
povera donna, la ghe dava per s’ ceppà sto
egn, ma la stentava a
s’ cepall, perchè l’ era tant dur. El
Tredesìn, allora,
el ghe dis : – « Povera donna, deslighem on
moment e tel s’ ceppi
mì ; e s’ ciao ! dopo, te tornet a ligamm,
e inscì el
tò marì el ven a ca e el trœuva
bell’ e s’ ceppàa
la legna. » – Lee, le disliga ; e lu, appena
desligàa,
corr, va a tœu el pappagall e via el scappa. Ven a
casa el mago per
dagh el fœugh, el trœuva, che gh’ è pu
nè el
Tredesìn, nè pappagall. Allora, el
se mett a batt la
mièe, perché l’ ha desligàa e
l’ ha lassàa
andà via ; e el fa ona baruffa del diavol.
Intrattant, lu, el
Tredesìn, el va a portagh el sò
pappagall al Re. El Re,
el ghe dà on gran bell regal, che l’ era
content comè. El
dis : – « Adess, te devet famen on alter. Mi
desideri, che te
vaghet là a robagh quella coverta, che lu
el gh’ ha in sul lett,
che l’ è tutta pienna de campanitt. »
– « Cara lu,
com’ hoo de fà mì, a andà a
tœu ona coverta, tutta
pienna de campanitt ? » – « E pur, te
devet fa el possibel
de andalla a tœu. » – Tredesìn, el
va. El va là
intrettant, che soa mièe (del Mago) l’ era
de bass a fa i
sò robb ; e lu, el va de sora adasi adasi
cont del bombas ; e l’
è stàa là a imbottì
tutt sti campanitt per
non fà, che sonassen ; e pœu el s’ è
scondùu. A la
sira, el mago, el va in lett ; lu, el
Tredesìn, el le lassa
indormentà ben ben ; e pœu el comincia a
poch a poch a
tirà in giò, a tirà in
giò. Lu, el mago, el
se desseda ; el dis : – « Cosso l’ è
inscì, che
sent la coverta a tirà giò ? »
– E lu, el
Tredesìn, el fa : – « Gnau, gnau !
» – el fa mostra
de vess on gatt. El le lassa indormentà ben
ben e pœu a poch a
poch l’ è reussì a tiraghela
giò. E pœu via l’
è andàa con la soa coverta. El mago,
la mattinna, el
cerca la coverta e la trœuva no, el la trœuva in
nissun sit : – «
Ah, quel balòss de quel Tredesìn,
ch’ el m’ ha fàa
quella di trè. S’ el me po reussì a
vegnì in
man... domà, che poda reussì a
aveghel in di man, mi
già el mazzi, perchè el me n’ ha faa
tropp. » – Lu,
el Tredesìn, el va dal Re. El Re, el ghe
dis : – « Bravo,
ma te see propi bravo, te ghe see reussì.
Adess te do ona gran
somma, che pœu ti staree ben. Adess te devet famen
on’ altra : allora
te set on sciòr. T’ hê de femen on’
altra, e allore te
devantet on sciòr. Te devet fà in
manera, de consegnamm a
mi el mago. » – « Com’ hoo mai de
fà ? Ch’ el mago
adess, s’ el me ciappa, el me mazza ! Basta, faroo
de tutt, per fagh
anca questa. » – El pensa, el se vestiss
tutt divers de quell del
sò sòlit, el mett ona barba finta e
pœu el va là.
El ghe dis a soa mièe : – « Voj ! gh’
è minga in
cà el voster marì ? » –
« Sì, ch’ el
gh’ è ; adess vòo a ciamall subet.
» – E el
Tredesìn, el ghe dis : – « Mi sont
vegnùu
chì de lù, perchè gh’ hoo
bisogn on piasè.
L’ ha de savé, che mi hoo mazzàa
vun, che ghe disen el
Tredesìn, e hoo de fagh la cassa e gh’
hòo minga de ass
de faghela. Sont vegnùu de lu a
vedè, s’ el vœur minga
damm di ass. » – El mago, el dis : – «
Bravo, t’ hè
fàa ben de mazzall : te doo subet i ass.
Ven chì, ven
chì ! Te juttaròo anca mi a falla,
la cassa, per mett
denter quel birbòn. Va là !...
» – El ghe da di ass
; e lu, el s’ è miss adree, el
Tredesìn, a fa la cassa. E
lu, el mago, l’ è semper stàa
lí a guardargh
adoss. L’ ha preparada in manera de vess pront a
podella sarà.
Quand l’ ha finida : – « Adess mo sont
infesciàa,
perchè sòo minga la grandezza, per
vedè se l’
andarà ben. Me par, ch’ el sia grand
compagn de lu, el
Tredesìn. Ch’ el prœuva on poo a
andà denter lu, che
inscì vedaroo, perché l’ è
grand come lu. Se la
ghe va be a lu, l’ andarà ben anca al
Tredesìn. » –
« Ben, spetta, adess vòo denter
subet. Guarda, guarda, se
la va ben. » – Quand l’ è stàa
denter, el
Tredesìn, el mett su el coverc, e tich tach
in d’ on moment l’
è stàa piccada giò la cassa.
Però, el gh’
aveva faa di bus in de la cassa per podè
fiadà,
perchè lu l’ aveva de consegnall viv al Re.
El gh’ aveva visin
di sò amis, per jutall a portà sta
cassa. Lór hin
stàa là pront ; e hin andàa e
l’ han portada
là a la cort del Re. Ghe l’ han consegnada
al Re : e el Re l’
è stàa tutt content a vedè,
che l’ è
reussìi a consegnagh el mago bell e viv. El
gh’ ha daa ona gran
somma, che l’ è stada assèe de fa el
scior per tutt el
temp de la soa vita.E lu, el mago, la mattinna el se desseda, el leva sû, el va, el ciappa tutt quij della scuffia rossa e je mazza tucc e pœu via al va. E allora el Tredesìn, che stava lì a guardà, che lu, el se l’ è immaginàa, che ghe stava denter quajcoss, che lu (el mago) el voreva fa quel tradiment, el ciappa i sò fiœu, je fa vestì e pœu via el scappa. La mièe del mago, la va per fa levà su i so fiœu, la je trœuva, ch’ eren tutti mazzàa. |
|
TREDICINO
C’era una volta un pover’uomo. Aveva tredici bambini, e non sapeva proprio come fare a dargli da mangiare. Un giorno disse ai suoi bambini: – Andiamo in campagna, andiamo da qualche parte, a vedere se si può trovare qualcuno che mi possa dare un po’ di pane o qualche altra cosa da mangiare. Capitarono in una campagna dove videro una casa con una corte, ed entrarono. C'era una donna, e Tredicino le chiese se aveva qualcosa da dargli, che lui aveva tredici bambini. E lei gli rispose: – Pover’uomo, mi rincresce, ma ora non posso darvi nulla, perché vi devo nascondere, perché se torna a casa mio marito, che è il mago, potrebbe mettersi a mangiare i vostri bambini. E allora, prima bisogna che vi metta in cantina, e che gli dia da mangiare. Poi dopo glielo dirò, e allora vi farò venire su e darò da mangiare anche ai vostri bambini. E il mago tornò a casa come aveva detto la donna, tornò a casa e disse: – Ucci ucci, sento odor di cristianucci. – Siediti qui a mangiare, prendi questo, perché qui non c’è nessuno da mangiare! Dopo che ebbe ben mangiato, lei gli disse: – Eh, caro mio, ho proprio nascosto in cantina un pover’uomo con tredici bambini. Guarda che anche noi abbiamo dei bambini. E allora, vedi bene che si deve dar da mangiare anche quei poveri bambini. E così, li fecero venire su, e a questi bambini gli diedero da mangiare. E lui disse: – Bene, adesso mettili tutti a letto. E ai nostri mettigli in testa la berretta bianca e ai suoi una cuffia rossa. E così andarono a letto. Lui, Tredicino, fece addormentare tutti i suoi bambini, e poi piano piano andò a levare la cuffia ai suoi bambini e la mise in capo ai bambini del mago; e quella che portavano i bambini del mago la mise in capo ai suoi. E così il mago la mattina si svegliò, si alzò, prese i bambini con la cuffia rossa e li ammazzò tutti, e poi se ne andò. E
allora Tredicino, che era rimasto sveglio
perché lui se l’era
immaginato che ci fosse sotto qualcosa, e che il mago
lo volesse
tradire, prese i suoi bambini, li fece vestire e
scapparono via di
corsa. Quando la moglie del mago andò a
svegliare i suoi
bambini, li trovò che erano tutti morti.
Tornò a casa il
mago e lei gli disse:
– Ma che hai fatto tu? tu hai ammazzato tutti i nostri bambini! Allora il mago disse: – Brutto birbante di un Tredesìn! aveva capito che volevo ammazzargli i bambini! lui ha scambiato le cuffie e io ho ammazzato i miei. E intanto Tredicino camminava e camminava, senza sapere come fare a tirare avanti con tutti questi bambini. Capitò che un servitore del re sentì di questa cosa capitata al Tredesim, e la raccontò al re, per vedere se poteva dargli qualcosa a questo pover’uomo, che non sapeva come fare a mantenere i suoi bambini. E lui, il re gli disse: – Senti cosa gli devi dire: se gli riesce di andare dal mago a rubargli quel suo pappagallo, io gli darò una bella somma. Tredicino disse: – Ma come posso farcela? Basta, proverò ad andarci quando lui non è in casa, che forse con sua moglie da sola riuscirò a rubarlo. E così andò, e c'era la moglie, aveva in mano il pappagallo per portarglielo via, quando arrivò il mago. Il mago gli disse: – Ah! tu sei qui? Me ne hai già fatta una, e ora sei tornato a farmi la seconda. Lo legò, e poi disse alla moglie: – Sta’ ben attenta, ora vado a prendere l’acqua ragia, perché gli voglio dar fuoco. Intanto tu prendi questo ceppo e l’ascia e spezzalo. Perché così quando torno a casa metto su quel ceppo e l’acqua ragia e lo brucio. Lei, povera donna, dava colpi sul ceppo, ma non ce la faceva a spezzarlo, perché era duro duro. Allora Tredicino le disse: – Povera donna, slegami un momento che te lo spezzo io, e via! poi mi rileghi, così quando tuo marito torna trova la legna bell’e tagliata. Lei lo slegò e appena fu sciolto lui andò a prendere il pappagallo e scappò. Tornò il mago e non trovò più né Tredicino né il pappagallo. Allora cominciò a picchiare la moglie, perché l’aveva slegato e l’aveva fatto scappare, e fece una baruffa del diavolo. Intanto Tredicino andò a portare al re il pappagallo del mago. Il re tutto contento gli fece un bel regalo, e gli disse: – Adesso mi devi fare un’altra cosa. Io desidero che tu vada a rubare la coperta che ha sul letto, quella coperta tutta piena di campanelli. – Caro il mio re, ma come posso fare per prendergli una coperta tutta piena di campanelli? – Devi riuscire a prenderla in tutti i modi. E Tredesìn partì. Arrivò mentre la moglie del mago era di sotto a fare le sue faccende, e lui andò di sopra con della bambagia e si mise a riempire tutti quei campanelli perché non suonassero, poi quando ebbe finito si nascose. La sera il mago andò a letto, e Tredicino aspettò che si fosse addormentato ben bene, poi cominciò a tirarla giù e piano piano la tirava giù. Si svegliò il mago e disse: – Chi c’è qui, che mi sento tirare la coperta? E Tredicino: – Gnau, gnau! – faceva finta di essere un gatto. Lo fece riaddormentare ben bene, e poi un pezzetto per volta riuscì a tirargli giù la coperta, e via! se ne andò con la sua coperta. Il Mago la mattina si svegliò, cercò la coperta ma non la trovò, la cercò da tutte le parti. Cerca e ricerca, non ci fu modo di trovarla da nessuna parte: – Ah, quel brutto birbante del Tredesìn, me l’ha fatta per la terza volta! Ma se mi capita fra le mani... se un domani riesco ad averlo fra le mani io lo ammazzo, perché me ne ha fatte troppe. Intanto Tredicino andò dal re. Il re gli disse: – Bravo! sei proprio bravo, ci sei riuscito! Voglio darti una grande somma, che puoi starci bene. Ma ora devi farmi un’altra cosa, e poi farò di te un gran signore. Devi farmene un’altra: e poi sarai proprio un signore. Tu devi trovare il modo di consegnarmi il mago. – Come posso fare io? Se il mago ora mi acchiappa, mi ammazza! Basta, farò di tutto, per farle anche questa. Ci pensò: si vestì in un modo tutto diverso dal solito, si mise una barba finta e poi andò. Disse alla moglie del Mago: – Dite voi, vostro marito è in casa? – Sì, che c’è: vado subito a chiamarlo. E così Tredicino gli disse: – Son venuto qua da lei per chiederle un piacere. Deve sapere che ho ammazzato uno che chiamano Tredicino, e devo fargli la cassa da morto, ma per farla mi mancano le assi. Son venuto da lei a vedere se mi può dare delle assi. Disse il mago: – Bravo! hai fatto proprio bene ad ammazzarlo, le assi te le do subito. Vieni, vieni! Ti aiuterò anch’io a farla, la cassa, per rinchiuderci quel brutto birbante. Dai, vieni ti aiuto anch'io a farla, la cassa per metterci dentro quel birbantone. Dai! Gli diede delle assi; e Tredicino si mise a lavorare per fare la cassa. E intanto il mago stava sempre lì a guardarlo. Fece tutta la cassa, che mancava solo di chiuderla, e quando ebbe fatto: – Ora non so più come andare avanti, perché non ho la misura per vedere se può andar bene. Mi pare che Tredicino sia grande come lei. Provi un po’ ad andarci dentro lei, che così vedo se va bene, perché è grande come lei. Se va bene a lei, andrà bene anche al Tredesìn. – Bene, aspetta, che ora mi ci metto subito dentro. Guarda, guarda se va bene. Appena fu dentro, Tredicino prese il coperchio e in un batter d’occhio, tic tac, l’aveva già inchiodato alla cassa. Però in questa cassa aveva fatto dei buchi in modo che il mago potesse respirare, perché al re glielo doveva consegnare vivo. Là vicino c’erano dei suoi amici per aiutarlo a portare la cassa, erano là ad aspettare e la portarono alla corte del re. La consegnarono al re; e il re fu molto felice quando vide che erano riusciti a consegnargli il mago vivo e vegeto. Gli regalò una grandissima somma, che gli bastò per fare il signore per tutto il resto della sua vita. |
___________________________________________ |
|
| RIFERIMENTI |
|
| Testo |
Vittorio
Imbriani, La Novellaja
fiorentina. Fiabe e
novelline stenografate in Firenze dal dettato
popolare da Vittorio
Imbriani. Ristampa
accresciuta di molte novelle
inedite di numerosi
riscontri e di note, nelle quali è
accolta integralmente La
Novellaja milanese dello stesso
raccoglitore. Livorno: Tipi di
F. Vigo
1877. Ristampa anastatica con prefazione di
Marcello Vannucci; Palermo:
Edikronos 1981. Pp. 340–347. |
| Versione italiana | ©
Adalinda
Gasparini 2010. |
| ___________________________________________ | |
| LINGUA | http://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_lombarda |
___________________________________________ |
|
| IMMAGINE | Gustave Doré, Pollicino; Les Contes de Perrault.
Dessins
par Gustave Doré. Preface par P.-I. Stahl. Paris:
J. Hetzel
Libraire-éditeur 1867. Fonte: http://pedagogie.ac-amiens.fr/lettres/lycee/perrault/gravures.htm; da: http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b2200191h/f2.item; consultati il 24 ottobre 2011. |
| ___________________________________________ | |
| NOTE |
|
|
PSICOMAPPA
DI TREDICINO
|
||||
| TEMA |
M |
|||
| ATTANTE
SOGGETTO |
M |
|||
| MOTIVI |
ARCHÈ | PADRE
MADRE |
||
| ASIMMETRICI |
PERSECUZIONE |
DA A |
||
| DONO |
DA A |
|||
| AMBIVALENZA |
DA A |
|||
| SIMMETRICI |
PROVA O RICERCA | ESIGENTE AGENTE |
||
| SCAMBIO |
FRA |
|||
| TÈLOS | ||||